Treballs
efectuats al llarg del meu aprenentatge, per conèixer els treballs específics del
batxillerat franquista seguiu el següent enllaç
El col·legi era situat dalt d’una terrassa al costat de l’església (es l'edifici de color groc a la dreta del campanar), la colònia tenia dos col·legis separant els alumnes per sexe. El nens tenien l’escola al costat de l’entrada de l’església i en el pis de sobre hi havia la rectoria i també hi vivia el capellà. Les nenes teníem les classes separades per grups d’edats. El pati que quedava en front de l’escola estava tancat amb una reixa. Si accedia per una escala que hi havia al costat. Els mestres tenien casa pròpia pagada per la colònia. Una de les cases encara es coneix avui dia com a casa del mestre. Actualment han reconvertit l’escola en vivendes.
La fotografia antiga mostra a un grup de nens i nenes un dia d’hivern jugant al pati, al fons es veu una de les finestres de l’església.
La fotografia es davant les portes de l’església, jo estava a l’extrem superior dret i amb els cabells curts, al costat de la senyoreta Isabel.
La fotografia era promocional i les varen fer a tots els nens i nenes d’Espanya l’any 1953. En aquella època les fotografies eren totes en blanc i negre i es tenien de pintar a ma una per una.
A les nenes ens feien classes de labors com ara brodats, etc. De quan tenia 7 anys conservo la següent peça brodada, d’entrada era un tros de roba blanca que hi havien dibuixat amb llapis els temes que després nosaltres brodaríem.
De principi hi havia una professora ja gran, la senyoreta Teresa, que varen canviar al mateix temps que un mossèn també d'edat avançada que es deia Mn. Codina.
Després vingué la senyoreta Isabel, l’ajudava el seu pare, en Patricio que també havia estat professor però ja estava jubilat. Ambdós volien fer mèrits davant els propietaris de la colònia i hi posaven més interès del que hi haurien posat en una escola publica.
Després vingué la senyoreta Isabel, l’ajudava el seu pare, en Patricio que també havia estat professor però ja estava jubilat. Ambdós volien fer mèrits davant els propietaris de la colònia i hi posaven més interès del que hi haurien posat en una escola publica.
Els propietaris de la colònia -la família Prat- i en especial el director que vivia a la colònia en Josep Prat conegut com "Sr. Pepe", per tal que la canalla anés al col·legi, ens premiava amb 250 pessetes de l’època al final de curs si no havíem faltat a classe; si ho volem comparar amb Euros, veurem que no arriba a 1.5 €, però en aquells anys, era un bon regal, equivalia a 1€ per dia laboral. A mi em varen donar el premi tots els anys. La família Prat també portava al col·legi jocs per la canalla però en el fons eren d’una certa elit com ara el criquet o d’altres, que hi jugàvem al pati de l’escola.
A final de curs, el mateix sr. Pepe ens examinava a totes per avaluar-nos i a més de la llibreta de notes obteníem regals com ara llibres en funció dels resultats obtinguts. Un any em varen regalar el llibre QuoVadis que no em va fer cap gràcia.
A final de curs, el mateix sr. Pepe ens examinava a totes per avaluar-nos i a més de la llibreta de notes obteníem regals com ara llibres en funció dels resultats obtinguts. Un any em varen regalar el llibre QuoVadis que no em va fer cap gràcia.
Amb la senyoreta anàvem fins el bosc a recollir poms de violetes que després dipositàvem a les mans i peus del Crist que hi havia penjat damunt la tarima.
A les nenes ens feien classes de labors com ara brodats, etc. De quan tenia 7 anys conservo la següent peça brodada, d’entrada era un tros de roba blanca que hi havien dibuixat amb llapis els temes que després nosaltres brodaríem.
.JPG)
